“Els he dit a les nenes: sortiu i doneu-ho tot. Tot. Que quan estiguem a l’avió tornant a Xile penseu: he donat el millor de mi”, arrenca Marioly Dore, entrenadora, profe, de l’equip femení del Centro de Entrenamiento y Formación Futbolística Copiapó. Copiapó, capital de la regió d’Atacama, és una zona “desèrtica, molt diferent d’aquí, que és tan verd i tan bonic”. Les jugadores van volar des de Santiago de Xile fins a Nova York, i des d’allà, a Madrid, on van agafar un autobús fins a Barcelona per acabar arribant a Lloret de Mar, on s’allotgen. “Ha sigut un viatge molt llarg, però estem molt contentes. Per moltes jugadores, aquest ha estat el seu primer viatge”, apunta Dore, de només 25 anys.
L’equip femení del CEFF Copiapó es va fundar fa cinc anys, però va desfer-se poc després, i en fa quatre que Dore va agafar-ne les regnes. “La pandèmia ens va agafar quan feia poc que l’equip havia nascut i va fer que no poguéssim venir al MIC el 2020”, lamenta Dore. “Per mi era molt important que les nenes vinguessin: que es trobessin amb equips d’altres llocs, que viatgessin. El futbol femení a Xile comença a sorgir tot just ara. Fa uns anys, ser dona i jugar a futbol era com un tabú. Per això volia que veiessin i tinguessin contacte amb el futbol femení d’aquí”, explica.
En aquest sentit, Dore també destaca que “aquest any s’ha aprovat una llei a Xile per regular el salari de les jugadores de futbol. Ara, les dones també ens podem guanyar la vida jugant a futbol. Això és molt important. Per totes, però sobretot per les nenes: ara poden començar a creure de debò en el futbol femení”. “Per això, també, és tant important que hi hagi tornejos femenins com el MIC”, subratlla. D’una banda, “perquè fa que les nenes s’ho creguin. Venir aquí és una motivació enorme per treballar, i és un esforç que té una recompensa”. I, alhora, “fa que tinguin més referents, que també és molt important. I així, a més, va corrent la veu: potser perquè nosaltres hem vingut, un altre equip femení de Xile voldrà venir l’any que ve, i treballaran i creixeran. I anirà creixent el futbol femení”, observa Dore, que també remarca que “per mi és molt important que als equips femenins hi hagi dones entrenadores”. Ara, l’equip encara el torneig “amb moltíssimes ganes, amb moltíssima il·lusió, però, sobretot, amb moltes ganes de jugar a futbol, que és el que més ens agrada”.
